Ves al contingut principal

La diligència i el ferrocarril a Almenara

Orleyl núm.12/ 2015

La Diligència i el Ferrocarril a Almenara

Estel Bosó i Doménech

Introducció.
En aquest article tractarem les innovacions en matèria de transports de persones a mitjan del segle XVIII i XIX a Almenara. És l'època de l'ús de les diligències per les carreteres i els ferrocarrils. Innovacions que canviaren la vida dels Almenarencs i, va ser fonamental per el desenvolupament de la industria i l'agricultura de la comarques valencianes. Aquestes innovacions, es produïren en una època plena de canvis socials i avantatges que afavoriren el desenvolupament del capitalisme i liberalisme a Espanya, és el cas de: la desamortització dels bens eclesiàstics, la supressió del delme i l'abolició de senyorius1, etc. Durant el segle XVIII, la Corona deixa de veure la utilitat dels camins solament, per a determinats esdeveniments: com les necessitats bèl·liques o jornades regies... per a concebre'ls com premissa indispensable de la centralització administrativa, del desenvolupament dels transports de notícies, convertits en una renta monopolitzada per el tresor i del progrés econòmic i cultural general. Aleshores, es va invertir en la realització d'obres camineres concebudes de manera radicalment distinta respecte al passat. Arran de la creació de la Superintendència General de Correus, en 1716 i la incorporació de la posta a la Corona, va començar a configurar-se una autèntica política de comunicacions, que va permetre l'inici del transport fluid de les notícies i en poc de temps, comencen a usar-se aquestes millores en el transport de persones.

La Diligència a Almenara.
El transport regular de viatgers comença a desenvolupar-se gradualment en Espanya des de finals del segle XVIII. El primer servei públic de cotxes, conegut com cotxes de diligència es va establir a Almenara el 19 de maig de 1771. La concessió es va atorgar a una empresa catalana amb la condició que en 21 dies feren el recorregut de Barcelona per Madrid a Cadis. El preu del passatge es va fitxar en quatre reals per llegua en el trajecte de Barcelona a Madrid i en cinc, per al de Madrid a Cadis2. En els primers moments aquest transport, es contractat únicament per les classes socials més altes per als seus desplaçaments, amb el temps es va generalitzar. En la dècada de 1840 aconsegueix el seu màxim apogeu així com, els llibres dels viatgers3.
Aquest servei de transport públic requeria d'unes infraestructures optimes per al seu funcionament: manteniment del bon estat de les carreteres, senyalitzacions amb llegues de tot el recorregut, i us del sistema de postes i hostals, per a mudar cavalls i el descans de passatgers.
L'arribada de la diligència va comportar la instal·lació i adequació d'aquestes infraestructures en el municipi. L'any 17694 es disposen pedres de llegua5 en el terme d'Almenara, per a senyalitzar el trajecte que anava a fer la diligència. Aquestes pedres es col·locaven en les vores de la carretera, eren pilons alts de pedra, pilastres quadrades amb la numeració corresponent6. Luís Cebriàn Mezquita descriu que hi havia un piló de llegua uns quants metres abans d'arribar a l'angle de la pared de l'hort de l'entrada d'Almenara des de Sagunt. Ubicat en la zona dreta del camí, des del punt de vista del que arribava. Aquest a l'entrada del poble, era de dos vares d'alçada, quadrangular però amb els cantons redons, amb base en forma de pedestal un poc més ampla i amb lletres esculpides en buit, que marcaven el número de la llegua.
L'Ajuntament d'Almenara destinava tots els anys diners per al manteniments dels camins, pilons etc., amb contribucions d'impostos de la vila. L'any 1853, va acordar destinar els ingressos de l'arrendament de la romana (pesos i mesures) en les obres públiques necessàries per el manteniment de camins7. Els encarregats dels camins eren els peons caminers, aquest seguien les Ordenances Reials del Caminer Reial i s'encarregaven que els camins reials estigueren ben cuidats i es multava a aquells que obstaculitzaven o feien malbé el camí. L'any 1876 es documenta una causa en el consell de la vila d'Almenara contra el veí Ignacio Ferrer, veí de Faura, per haver deixat caure «una porció de aigua i un pegàs de terra» annex a la rasa del Camí Reial. No obstant, en les Ordenances del Caminer Reial no hi havia cap capítol que fera menció per a què el peó caminer poguera denunciar a aquest veí. Encara i tot, el consell ho va considerar un assumpte important que afectava al be comú8.
Un precedent de la diligència va ser la diligència correu, aquest solament transportava la valisa de les cartes. En el seu pas per el municipi, l'Ajuntament tenia obligació d'encarregar a dos o tres homes la seua custòdia en un tram assignat9. En teoria aquests veïns, havien d'escoltar a cavall la diligència correu fins a Nules (si passava en direcció Barcelona) o fins a Sagunt (si anava direcció a València), segons la direcció del cotxe. Remarque el terme en teoria, perquè l'any 1792 l'Ajuntament d'Almenara va recórrer a l'Audiència de Castelló per sol·licitar que els Ajuntament de La Llosa, Xilxes, Benicalaf i Faura contribuïren en la custòdia de la diligència correu. Una de les causes més destacades era que els veïns no disposaven de cavalls per aquest servei de custòdia i havien de realitzar el trajecte a peu. Per tant, el camí es feia molt pesat per les llargues distàncies que havien de recórrer. Fins a Nules (segons cita el document) eren de dos llegues i fins a Sagunt aproximadament, dos hores. Junt açò, en el recurs afegien que a més d'aquest reial servei, la vila d'Almenara havia de contribuir també, en els transits de tropa, contribució de bagatges a la mateixa i passatge de presos. Tot açò, a causa de la seua ubicació estratègica en el camí Reial, a 5 llegues de València i 4 de Castelló. Per minorar feines, sol·licitaven la contribució dels veïns de La Llosa i Xilxes a l'arribar als seus termes divisoris i amb Benicalaf, a l'altura del molló del cap de terme i aquests, amb els de Faura a la Creu de la Victòria. D'aquesta forma, rebrien uns dels altres als conductors fins a deixar-los dins de la vila de Morvedre. Així, cada poble contribuiria un quart i mig per a complir el reial servei. Finalment, la Reial Audiència va acordar que dos veïns d'Almenara escoltaren el correu fins Xilxes i els veïns d'aquest, fins a Nules i en direcció a València, fins el molló del seu terme (dels Quatre Bisbats), on havien d'esperar els veïns de Benicalaf per conduir-la a Morvedre10.

Perills de la Diligència.

La diligència era un mitja còmode, ràpid i assequible per a la gran majoria de viatgers, però tenia alguns inconvenients. Els conductors, sagals i els viatgers dels seients menys costosos, de cabriole, és a dir, que feien el trajecte en el sostre a l'exterior, havien d'enfrontar les inclemències meteorològiques. Altre perill, eren els bandits que intentaven assaltar la diligència11, els accidents per camins i pas de barrancs12 i, les guerres que requerien el canvi del trajecte de la diligència segons avançaven les tropes per unes zones o altres. En el Quinqué Libri de l'Arxiu Parroquial es citen algunes partides de mort de cotxers i sagals de diligència: «Día 6 de noviembre, miercoles, a Bautista Navarro Beltran, cochero de esta, marido de Rosa Escriva, hijo de Francisco y de Manuela. Murió ayer de pulmonia a los 38 años». L'any 1858 es documenta una mort per accidents: «Día 10 noviembre, miercoles a José Piqueres soltero natural de Agost (Alicante) zagal de coche, murió de desgracia a los 25 años».
L'esclat de les guerres carlistes dificultaren el transport en les diligències com queda documentat en els periòdics de l'època, informats gracies als telègrafs13 que transmetien ràpidament les notícies14. Les diligències desviaven els seus trajectes de la direcció que prenien les tropes de Cabrera ja que, es documenta que aquest a més, d'assassinar a retors i oficials allí a on arribava, incendiava les diligències que es trobava de front. El 17 de juny de l'any 1836, es documenta el pas de Cabrera d'Algímia a Onda. El periòdic informa que, en tots els pobles per on ha passat deixa rastre de la seua «barbàrie» emportant-se als alcaldes i gent acomodada. A l'arribada de Cabrera a Onda, va ordenar el destacament de 200 homes direcció a Betxí, per aquesta raó la diligència que va eixir per a Castelló va tenir que retrocedir a Almenara i el Governador va ordenar, que no isquera la següent diligència perquè La Plana estava amenaçada. El 21 de setembre de 1836, es documenta que: La facció que havia passat per Almenara era la de Cabrera, i el primer us que havia fet «el barbar de la seua autoritat infernal» havia segut assassinar al cura d'Almenara i cremar la diligència de Castelló15.

Els Passaports i els Imposts sobre el Tràfic.
Durant el regnat de Ferrà VI, la Hisenda Reial va assumir el finançament de la xarxa de carreteres de l'Estat. Alhora, es va iniciar una nova política de control dels impostos sobre el tràfic. Els justícies de Província havien de procurar el bon manteniment dels camins públics i vigilar el cobrament dels drets de portatge, pontatge, peatge i barcatge. A Almenara, el Portatge de l'Estat estava ubicat al magatzem de palla, pròxim a l'hostal i en el camí Reial16. Tots els viatgers, foren comerciants o no, havien de pagar impostos per viatjar per el Regne. Aquests impostos, es pagaven a Almenara amb l'adquisició de dos tipus de documents (Annex núm.1) un Passaport per viatjar per l'interior del Regne i illes, que també servia per usar les posades i mesons. Aquest calia ser ensenyat als cossos de policia del lloc on s'anava a pernoctar. El passaport tenia un cost de 4 reials de velló i data de caducitat ja que, es preguntava al viatger per quan de temps el necessitava i s'escrivia en el mateix la data de fi de validesa. Els viatgers que recorrien menys distàncies, adquirien un permís de viatge d'un radi de distància de 8 llegues, amb un cost menor de 1 reial de velló. No obstant, si el sol·licitant era pobre, el donaven gratuït i s'anotava en els registres. En l'Arxiu Municipal d'Almenara es conserva un passaport de diligència de 1823, en ell es dona permís durant 1 mes, a un veí de Sant Mateu, de viatjar per el interior del Regne. El passaport te un apartat on indica on ha sigut expedit, el nom del portador. I altre, que descriu les característiques físiques de l'home: color d'ulls, color de cabells, tipus de cara, forma del nas, barba i l'estatura. En la part de darrere apareixen escrit els llocs on a pernoctat:
«(Anvers) Presentose: Puebla 15 enero, Almea[] 16 enero, Vlc. 17 enero, Almenara 18 marzo, Puebla 23 marzo, San Mateo 23 marzo.»17


Fig.1 Passaport de 1823 donat gratis per un mes en San Mateu. Es necessitava aquest passaport
per viatjar tan en diligència com per descansar en hostes, mesons, botilleries, etc.


En l'Arxiu Municipal es documenten dos tipus de llibres de viatges distints: uns eren els registres de passaport i també estaven, els llibres de recompte d'atorgament de passaport i altres llicències. Del primer tipus, es conserva un document de 1838 on es comptabilitzen 124 viatgers al llarg de l'any. Aquests es troben anotats per dia i més, junt el seu origen i el seu destí, el preu del passaport o passes, gratis si eren pobres, el seu ofici i el temps d'estada en el lloc de destí. La majoria de viatgers documentats són homes, que busquen treball a una localitat. Es destaquen els oficis de jornalers i llauradors que viatgen a zones on predominen les àrees de cultiu i els pastors i esquiladors que es dirigien cap el Maestrat. També es documenten servents que van a València, o peregrins entre altres. Com a destí, predomina la ciutat de València i el camp d'Alberic, però la destinació citada es prou variada com podem veure en el gràfic inferior, s'anoten: València, Castelló, Tortosa, Sogorb, Benicarló, Canet lo Roig, Vall d'Uixó, Cabanes, Morella, Carlet, Riba-roja, Vila-vella, Onda, Alberic, Benacloche, Villalba, Xàtiva, Requena, Benimaguim, Terol, Meliana, Vila-real, Morvedre, Utiel, Nules, Carlet, Peníscola, Betxí, Quart. Altres destinacions documentades són la casa de Misericòrdia i també, l'Hospital General de València. El temps d'estada i viatge oscil·la de 1 a 6 mesos. De 124 viatgers que al llarg de l'any passen o surten des d'Almenara, solament 23 paguen els costos del passaport. La gran majoria són pobres i a aquests es concedeix gratuïtament (Annex núm. 2).
Fig. 2. Taula de viatgers de 1835 Almenara.


L'altre tipus de llibres de viatgers sols anoten el recompte de passaports expedits, junt a altres llicències atorgades en la vila. Amb aquest document, conèixem el número de viatgers que es mobilitzaven i passen o surten des d'Almenara però no el destí, els motius del viatge o el nom dels viatgers. Es comptabilitzen en total 328 viatgers entre setembre de 1840 i agost de 1841. Dels quals, 116 sol·liciten passaport per viatjar a l'interior del Regne i illes adjacents i 212, demanen passes per recórrer un radi de distància de 8 llegues. Els passaports a l'interior del Regne i illes adjacents, tenien un cost de 4 reials de velló mentre que els passes un reial.

Fig. 3 Documents de passaports expedits a Almenara durant 1840-4118


Mes
Passaport interior del Regne
preu: 4 reials velló
Passes de 8 llegues
preu: 1 reial velló
Setembre
4
1
Octubre
12
8
Novembre
16
/
Desembre
8 i 21 gratuïts
/
Gener
/
/
Febrer
8
47
Març
32
33
Abril
24
24
Maig
16
21
Juny
12
27
Juliol
8
6



La Diligència i els Hostatges.
La desamortització19 va provocar la desaparició de les cases hostatge dels convents. Aquest fet va afectar a la progresiva disminució dels llargs viatges a peu com les peregrinacions, i es va iniciar un període de major ús del transport públic. Les diligències  requerien de zones de descansa de cavalls i viatgers: hostal i postes20. Aquests establiments situats en les carretes principals, estaven prou cuidats, amb bons llits, roba neta, coberts de plata, etc., segons exigien les companyies als hostalers en els "Manuals de diligències".
A l'hostal d'Almenara21 paraven les diligencies perquè els viatgers descansaren, menjaren o si calia, dormiren. L'immoble estava ubicat en el camí Reial, en la zona extramurs de la vila pròxim al portal de València i al portatge de l'Estat. A hostal, solament es podia servir menjar cuinat i condimentat ja que, els productes crus es venien a les tendes. A més, era obligatori tindre en la porta exterior una taula, amb els preus corrents de les collites i fruits de la localitat2223. Coneixem la seua ubicació per alguns carregaments i arrendaments d'aquest edifici: El 22 d'abril de 1617, el sr. comte arrenda l'hostal de fora per 5 anys a 120 lliures a Joan Andrés, llaurador de la vila, a pagar en dos pagues St. Joan de Juny i Nadal: hospicium nostrum situm et positum extramenia predicte de presente villa pro ut confrontatur cum itinere Regio et cum domo Joannis Vilar Faber Ferrari24. En els documents dels béns del senyor comte de 1663, es descriu també la ubicació de l'hostal: «ítem trobant recaure en dita herència cura una casa vulgarment dita lo hostal de la vila de Almenara situada y posada fora els murs de dita vila en lo carrer o, arrabal o se dice Valencia la qual afronta ab carrer y amb més publiques»25.
L'antiguitat de l'edifici va comportar una gran reforma del mateix, per adaptar-se a les noves exigències dels viatgers. En l'any 1736 el senyor comte decideix reformar l'hostal i inverteix una suma de diners en l'obra que s'anota en el llibre de contes. La construcció va ser encarregada a Vicent Sanchis i a Cristoval ambdós obrers de la vila. En aquesta memòria apareix una relació de càrrecs i descàrrecs dels costos de l'Hostal, sobre el manteniment de l'edifici, les vendes i compres de productes:
«De mil tableros pequeños 5 libras. De dos mil racholes 6 lib. Ocho caixes de cal 2 libras, 8 sous. De traer alahaja 12 sous. De un par para traer la arena 12 sous. De amasarla 15 sous. Más de llevar mortero, y taulells, y rachola, a la obra 1 lib. 2 sous. Más de unos llistones para las bigas 1 lib. 10 sous. Más de un par de cavallos y dos hombres a llevar tableros cal y rachola 16 sous. de catorce docenas de clavos 17 sous 6 diners. Más a Vicente Sanchis manobrero de dias y ocho jornales y medio 3 lib. 14 sous. Más Christoval manobrero- días y nueve jornales y medio 3 lib. 18 sous. Más almana de veinticinco frontisas poales tres para las ventanas que pesan 2@ (arrobas) 5tt, dos cerrejas para puertas todo vale 10 lib. Más seis bigas 1 lib. 10 sous. Más dos cargas de medias 8 sous. Suma: 41 libras, 2 sous 6 diners. Más de ciento y cinquenta tableros 18 sous. Más de novecientas racholes gordas 3 lib. 3 sous. Más cuatro bigas 2 libras, 4 sous. Más seis días el fustero 2 libras, 4 sous. Más lo iman per lans de lascala 1 libras, 8 sous. Más de trenta y ocho caixes y nueve barchillas de yeso 27 lib. 8 sou 9 diners. Más a los obreros tengo entregado 12 libras. Más a la muler que llebava agua a cargas 15 sous. Más las dos ventanas, y las dos puertas para el mesón 12 libras, 10 sous. Más de trescientas racholes 18 sous. Suma: 92 libras, 18 sous, 3 diners. Lo que tengo cobrado del mesón desde el día de san Juan del año 1736 hasta el día de navidad del año 1737 que son seis meses a razón de siete libras sueldo y ocho dineros sube 42 libras, 19 sous. Más por el mes de enero de dicho año 7 libras, 2 sous, 8 diners. Que todo importa lo que tengo cobrado 49 libras, 22 sous, 8 diners. Falta pagar a los obreros por la suma de todo 206 libras, 4 sous26.
                          Fig. 4, Interior de l'Hostal d'Almenara, ubicat en l'actual Av. del País València27.

Pareix que era rentable el negoci de l'hostal en la vila ja que entre els anys de 1830 al 1833 l'Ajuntament havia expedit la llicència per l'activitat de tres posades públiques28. Ens falta documentació al respecte, fins a l'any 1841 en que es dona llicencia solament, per a una «posada pública» amb taula de billar en la vila.
                      Fig. 5 Almenara jugant al billar segle XIX. Fotografia de Llorens Forner Cebrián29.


El Ferrocarril a Almenara

La diligència aconsegueix el seu màxim apogeu en les dècades dels quaranta i dels cinquanta. El seu èxit es va deure a la major velocitat en els viatges, la seua comoditat i seguretat, les seues tarifes relativament reduïdes; la seua organització comercial, amb horaris i parades fixes; els seus paradors i inclús, la previsió d'indemnitzacions en cas de pèrdues i extravies... Els altres mitjans anaren desapareguen o quedaren subordinats a la diligència. No obstant, el seu esplendor es va mantindre fins l'arribada del ferrocarril, per retirar-se en la dècada dels seixanta, als camins secundaris on no arribava aquest. Amb el ferrocarril també, va desaparèixer la diligència de la valisa de les cartes ja que aquest, es va encarregar del seu transport amb la incorporació del cotxe de correus o furgo postal i el tren correu.
L'arribada del ferrocarril a València va ser relativament rapida. L'any 1860 la companyia de José Campos nomenada Societat dels Ferrocarrils d'Almansa a València i Tarragona, van realitzar el projecte de construir la línia del ferrocarril de València a Tarragona. L'any 1862 va arribar a Castelló de la Plana i en 1868, es va completar el recorregut a Tarragona permeten la comunicació directa entre València i Barcelona.
L'any 1861 el tren havia de passar per Almenara, es va nomenar al pèrit Francisco Aunes, agrimensor i secretari de La Llosa, per a què junt al pèrit de l'empresa ferroviària, justipreciaren els terrenys que havien de ser expropiats per la construcció de la via fèrria i l'estació en el terme30. L'any 1862 els trens ja passaven per Almenara no obstant, no serà fins a el 5 de gener de 1865, quan es va obrir al públic l'estació d'Almenara (annex núm. 3). Els trens es paraven en ella durant dos minuts per a què pujaren els passatgers31. Abans de les estacions d'Almenara s'obriren al públic les estacions de Sagunt, Borriana i Vila-real. El periòdic el Lloyd Español, del 2 novembre de 1862 ho publicava de la següent manera:
«Ferrocarril de Valencia a Tarragona: Dentro de breves días se abriran al trafico las estaciones de Burriana y Villarreal en la sección de Valencia Castellón de la Plana, si la empresa obtiene del Gobierno el permiso que ya ha solicitado. De este modo, se esplotaran 11 kilometros más que es la distancia que existía entre Nules i Vilarreal es de suponer que si la empresa atiende las observacions que se le han dirigido de aquellos pueblos, el embarque de la naranja que va a principar que asciende a una candidad superior a la producción de Alzira y Cartagente, se hará por el puerto de Valencia y no en la playa de Burriana como hasta aquí se ha verificador. Entretanto continua en pie la cuestión del punto donde han de levantarse las estaciones de Chilches y Almenara y obligados los números e importantes pueblos de ellas afluyentes a dirigirse a Murviedro o a Núles para utilizar el camino de hierro. Ya es tiempo de que el Ministerio de Fomento adopte la resolución que corresponda: cualquiera que ella sea, favorable o adversa a la empresa, interesa vivamente a esta, al comercio y a las dos Provincias que enlaza el ferrocarril32».

Com detalla la notícia transcrita, l'arribada del ferrocarril va afavorir l'exportació massiva de productes agraris, principalment taronges i arròs cap el port d'El Grao de València. Va permetre la intensificació del cultiu de cítrics i hortalisses, a causa del transport de cereals castellans, a les zones costaneres de regadiu, de manera que disminueixen els cultius de grans en benefici d'altres produccions més rentables, tant per al subministre interior com per l'exportació.

El Trajecte en Tren
Els cotxes que recorrien el trajecte de València i a Tarragona permetien viatjar en tres classe 1º, 2n i 3r amb una gran diferència econòmica i de confort. Els cotxes que passaven per Almenara eren compartiments rectangular de fusta però incloïen els avanços de l'època32, els xassís comencen a ser metàl·lics, i igualment s'incorporar el gas lebon en compte de llànties d'oli en l'estructura de l'enllumenat (instal·lat a Almenara en 186533). També, s'instal·la calefacció per termosifó en els cotxes de classe alta i llarg recorregut, se substitueixen els calorífers d'arena o aigua calenta. S'instal·len doble sostres per a aïllar més el departament de passatge, els topes incorporen molls i les ballestes més fulles. Els cotxes es dissenyen amb corredors (els anteriors tenien portes a l'exterior en els compartiments independents), balcons (en la capçalera i la cua), cotxes llit i amb latrines integrades. Inclòs en molts dels cotxes de tercera s'instal·len cristalls en les finestres sobre tot en els de llarg recorregut.

Fig.6 Bitllet de 3º classe d'Almenara al Cabanyal.

 Fig.7 Gravat del Tren reial rei Amadeu I a Madrid.


Els cotxes de luxe incorporaven totes les necessitats dels viatgers a qui estaven dirigits: personalitats públiques, del govern, de la noblesa i reialesa. Aquests tenien dos versions: saló i break. Aquest últim, incorporava un departament o diversos, amb llits. En ambdós casos, es complementaven amb una cuina, tocador i un o dos salons. En algunes ocasions, tota la composició estava destinada a un sols us i tenia, a més d'un o dos break, saló cotxe cuina, cotxe per al servei i cotxe per a secretaria33. Aquests cotxes amb tot tipus de luxes eren els que usava la reialesa en els seus viatges per la península. L'any 1871, el rei Amadeu I va fer un recorregut amb tren passant per tots els pobles del seu trajecte per rebre les aclamacions del poble, tal i com descriuen els periòdics de l'època:
«En la estacion de los Valles estaban los alcaldes de los pueblos vecinos y el batallón de milicia Nacional que corresponde a los mismos, el cual presentaba buen aspecto, pues están uniformados la mayor parte de sus individuos, aunque no estaba previsto, el rey bajó del tren para revistar esta fuerza, siendo recibido con repetidos vivas, miéntras la música de las milicias tocaba el himmo de Riego. S.M. entregó al comandante 2.000 rs. para los milicianos pobres que están sin uniformar. En Almenara, primer pueblo de la Província de Castellón, esperavan al tren real les autoridades de la misma34».

El mateix any en que s'obri l'estació Almenara, 1865 les tarifes dels viatger del ferrocarril en els viatges de Tarragona a Almenara costaven el següent preu: en 1º classe 76 reials, 82 cèntims; 2n classe 49 rs., 8 cs.; 3r classe 37rs., 28 cs. I de trajecte de València a Almenara: 1º classe 15 rs., 5 cs, 2n classe 9 rs., 61 cs., 3r classe 7 rs., 11 cs.35.
Fig. 8 Taula de tarifes dels viatgers en ferrocarril de l'Almanaque36

El ferrocarril es converteix ràpidament en el transport més usat i destacat. No obstant , habituar-se a aquest nou transport i al seu pas per la via no va ser immediat ja que, es documenten alguns accidents en el terme. Aquests es produeixen els primers anys de pas del tren, el primer abans de l'obertura de l'estació d'Almenara, i pràcticament a l'obrir el transit per la via, un veí va ser aixaragallat: «Día 3 de julio, 1863 viernes, a Pasqual Dallas, consorte en segundas nupcias de Mª Rosa Campos, hijo de José y de Pascuala Raga, murió atropellado por los coches del ferrocarril a los 48 años37. Dos anys després del funcionament del ferrocarril per el terme i el mateix any de la inauguració de l'estació, es va trobar mort a un veí en la via fèrria: «1865, día 17 julio, lunes a Vicente Valls, marido de Teresa Carratalà, hijo de Vicente y de Teresa Usina, murió de herida en la cabeza en la via fèrria, a la edad de 30 años. Se le encontro muerto38.


L'Empresa de Jaume Llacer «el Garrofa»

L'1 d'agost de 1859, un almenarenc, Jaume Llacer39 estableix un servei de cotxes de diligències entre Almenara i la Vila-vella. Amb la idea de proporcionar un còmode viatge amb la força de sis cavalleries fins les aigües i els banys termals d'aquesta població. Beneficioses per els nombrosos reumàtics de l'època. El negoci no estava orientat solament per els habitants de la vila sinó també, a aquells viatger que venien en el ferrocarril des de València fins Sagunt i Almenara. Resultava un trajecte econòmic per el passatger, prendre a València el bitllet per a Almenara i utilitzar en aquesta el cotxe per acabar directament el viatge a la Vila-vella. Fins a Almenara costava 5 reals i aquest amb el preu del cotxe. En total era més barat i no del tot incomode el viatge, que el bitllet de València a Nules. Jaume Llacer com subsidi industrial satisfeia anualment 3 reials cada llegua de recorregut i 26 per cada cavalleria40. Les virtuts de les aigües termals de la Vila-vella eren ben coneguts en la població d'Almenara feia uns anys, concretament 1821 que el retor d'Almenara, Joan Baptista Fígols havia escrit un estudi: discurs pràctic en la Reial Societat Econòmica d'Amics del País titulat: La virtud del precioso mineral de Toga. Poco conocida, demostrada en la verdad de sus efectos. On descriu les observacions dels efectes que produeix a 30 pacients que la gaudeixen41. L'estudi va ser divulgat i la gent feia viatges a la Vila-vella per curar-se de manera que el negoci de Jaume Llacer va prosperar.

Conclusions
En aquest article hem vist com la introducció de la diligència a Almenara va permetre la mobilitat de molts veïns per desplaçar-se fàcilment, a noves àrees en busca de treball, amb la possibilitat de fer viatges amb estades relativament curtes, en comparació als anys anteriors en que aquests trajectes es feien a peu, a llom o en carros, i eren llargs i costosos. Es revoluciona la forma de traslladar-se i permet una nova possibilitat d'accedir als llocs en una gran diversitat d'itineraris, de forma ràpida, relativament còmoda i assequible. L'arribada del ferrocarril contribueix en l'enriquiment de les classes burgeses de llauradors dels pobles costaners com Almenara, al servir com un mitjà de transport òptim per els productes agraris i transportar ràpidament tones de mercaderia en un sol viatge fins al port de València.


Annexes
Annex 1. AMA, Almenara any 1840, signatura 001-029c

Coste de Licencias y pasaports. Província de Catellón año de 183-
Documentos que considera necesarios para el servicio del ramo de protección y seguridad pública.
Número que se reclama de cada documento.

Pasaporte para lo interior del Reino e islas adyacentes, que corresponden a núm. 1 y valor de 4 reales...
Id. gratis también para lo interior.

Pases para viajar por el radio de 8 leguas, que corresponden al número 2 y valor de 1 real...

Licencias para fondas, que corresponden al número 5, y valor de 35 reales.
  • Id. para cafés con bolleria, id. al número 6 de a valor de 35 reales.
  • Id para hosterias q[ue] corresponden al número 7 de a valor 26 reales.
  • Id para tiendas de vinos generosos q[ue] corresponde al número 8 de a 26 reales.
  • Id para tiendas de generos ultramarinos, corresponde al núm. 9 de a valor 26 reales.
  • Id para tabernas q[ue] corresponde al núm. 10 de a valor 26 reales.
  • Id para confiterias q[ue] corresponde al núm. 11 de a valor 16 reales.
  • Id para pastelerias id al número 12 de a valor 16 reales.

Licencias para figones o bodegones.
  • Id para posadas publicación.
  • Id posada secreta.
  • Id para coches de camino de 6 o mas caballerias corresponde al núm. 21 de a valor de 26 reales.
  • De 4 o 5 caballerias corrresponde el número 22 de a valor de 18 reales.
  • De 2 o 3 caballerias id al núm 23 de a valor 12 reales.
  • Id para tartana, bombes o calesines corresponde al número 24 de a valor 7 reales.
  • Licencia para coche de plaza núm 25 a valor de 14 reales.
  • Id para caballos o mulas de alquiler núm. 26 a 7 reales.


Annex 2. Llibre de Registre de Passaports, Almenara 183542.
*són gratuïts


DATA 1835
NOM
OFICI
ORÍGEN
DESTÍ
TEMPS
9 Gener
Jaime Exea

Vila-Real
València
1 Mes
12 Gener
En Jacinto Melchor Polo I Criat Juan Gomales

Almenara
Cabanes
1 Mes
13 Gener
Geronimo Ferrer
Tratant
Almenara
Castelló
6 Mesos
14 Gener
Ramon Monperdre
Estudiant
Mas De La Mata
València
1 Mes
19 Gener
José Sales
Peraine
Canet Lo Roig
València
1 Mes
19 Gener
Josefa Ximenes

Vall Uixó
Valladolid
6 Mesos
19 Gener
Geronimo Gargallo amb muller, tres Fills
Texedor
Almenara
Morella
3 Mesos
19 Gener
Francisco Corell
Jornaler
Almenara
Tortosa
1 Mes*
19 Gener
Manuel Forner
Texedor
Almenara
Carlet
1 Mes*
19 Gener
Tomàs Gaspar

Valguquera
València
6 Mesos
19 Gener
Joaquim Tralo

Sampor
Castelló
6 Mesos
19 Gener
Manuel Llocer Amb Dona Jusefa Julià
Jornaler
Almenara
València
1 Mes*
19 Gener
Josep Bargas

Vª Ribarrozas
Tilsa?
1mes*
19 Gener
Vte. Bustamante amb la muller

Almenara
Vilavella
6 Mesos
11 Març
Jph Ximenes i la muller Mariana Furió i filla Carmela i una xiqueta
Esquilador
Almenara
Cabanes
1 Mes
11 Març
Andrés Argente I Criat Vte. LLorente

Almenara
Navarrete
10 Dies
18 Març
Blas Sano amb Leonor, Ana i Amalia Marión

Almenara
Benicarló
1 Mes
18 Març
Francesc Sanchis
Jornaler
Menara
Alberic
1 Mes*
18 Març
Pasqual Bensach
Jornaler
Almenara
Onda
1 Mes*
11 Abril
Roque Bensach
Llaurador
Almenara
València
1 Més*
11 Abril
Batista Gomis
Jornaler
Almenara
València
1 Mes*
19 Abril
José Ximenes i muller

Almenara
Puçol
1 Mes*
21 Abril
Pasqual Vicent
Jornaler
Almenara
Alberic
1 Més*
23 Abril
En Pasqual Benesac i muller Francisca Sornell


Hospital Genral. de València
1 Més *
26 Abril
Ponemas Nocher
Jornaler
Almenara
Alberic
1mes*
26 Abril
Joaquim Bolta


Alberic
1 Més*
29 Abril
Juan Francisco Garron I Criat Domingo Gillem


Fuentes Calientes
15 Dies
10 Maig
Maria Tabar
Vdes.

València
1mes*
16 Maig
Gregorio Fuster


Benacloche
1 Mes*
16 Maig
Tomàs Raga
Jornaler

Sénia
1 Mes*
16 Maig
Ramon Manuela
Jornaler

Sénia
1 Mes*
16 Maig
Bautista Gomis
Jornaler

València
1 Mes*
16 Maig
Joaquim Bensanch


València
1 Mes*
18 Maig
Joan Maria


Casa Misericòrdia
1 Mes*
20 Maig
Joaquim Agud Maeztu
Albeitar

Castelló
1 Mes*
27 Maig
Bautista Bensach
Jornaler

Segorbe
1 Mes*
31 Mag
Gregorio Fuster Amb Sa Mare
Jornaler

València
1 Mes*
6 Juny
Francisco Navarro
Jornaler

Alberic
1 Mes*
6 Juny
Pedro Juan Bensach
Jornaler

Alberic
1 Mes*
6 Juny
Joaquim Bensach


Castelló
1 Mes*
6 Juny
Bautista Gomis


Castelló
1 Mes*
6 Juny
T[] Mendez
Peregrí
Sant Antoni
Montserrat
1 Mes*

José Ximenez
Esquilador

Meliana
1 Mes*
27 Juny
Tomàs Raga


Alberic
1 Mes*

En Luís Bernat
Llaurador

Tortosa
1 Mes*

Francisco Sanchis
Llauradors

Tortosa
1 Mes*

Francisco Navarro
Llaurador

Tortosa
1 Mes*
28 Juny
Ramon Mart
Llaurador

Alberic
1 Mes*

Tomàs Raga Menor
Llaurador

Alberic
1 Mes*

Manuel Beltran
Jornaler

Tortosa
1 Mes*

Manuel Llacer i consort Jpha Julià


València
1 Mes*
29 Juny
Vte. Romero
Moço
Almenara
Alberic
1 Mes*

Carmela Bolta
Donzella
A Servir Amo

València
1 Mes*
13 Juliol
Ponemas Benlloch


Vilalba
1 Mes*

Roque Villar


Vilalba
1 Mes*

Joaquim Campos


Vilalba
1 Mes*

José Navarro


Vilalba
1 Mes*

Bautista Bensach i Torres


Vilalba
1 Mes*

Domingo Dasca


Tortosa
1 Mes*

Juan Bautista Bensach
Jornaler

Tortosa
1 Mes*

Jozan? Bensach


Tortosa
1 Mes*

Bautista Escrivà


Tortosa
1 Mes*

Gregori Fuster
A Regar

Tortosa
1 Mes*
16 Juliol
José Manto amb Germana Mª Antonia


Benigamin
3 Mesos

Joaquim Dasca
Pastor

València
1 Mes*

José Ximenez i família


Onda
1 Mes*
11 Agost
J[] Melchor i Polo amb criat Manuel Andreno


València
1 Mes*
16 Agost
Gregori Turba


Benacloche (r. Aragó)
1 Mes*
22 Agost
Bautista Gomis


Terol
1 Mes*

Maleo Royo


Terol
1 Mes*

Manuel Benlloch
Jornaler

Campo Alberic
1 Mes*

Manuel Llacer
Jornaler

Alberic
1 Mes*

Luís Beltran
Jornaler

Alberic
1 Mes*

Pedro Juan Bensach
Jornaler

Alberic
1 Mes*
29 Agost
Bautista Escrivà
Jornaler

Alberic
1 Mes*

Francisco Morales
Jornaler

Alberic
1 Mes*

Joaquim Bolte
Jornaler

Alberic
1 Mes*

Manuel Almena


Alberic
1 Mes*

Francisco Ayela


Alberic
1 Mes*
30 Agost
Pasqual Nacher


Alberic
1 Mes*
30 Agost
En Marsiano Marti
Presbiter

Beniganim
4 Mesos
31 Agost
Domingo Dasca
Jornaler

Alberic
1 Mes*

Pedro Vitermes
Pastor

Xàtiva
4 Mesos

Juan Royo


Xàtiva
4 Mesos
2 Setembre
Agustin Menorca


Alberic
1 Mes*

Fino Gomis


Alberic
1 Mes*
3 Setembre
Jph. Ximenes


Requena
1 Mes*
16 Setembre
Manuel Ferrer
Arrier
Calanda
València
4 Mesos
17 Setembre
Antonio Romira
Quinquiller
Sénia
Vall d'Uixó
1 Mes*

Jos Gomis
Servent

Castelló
1 Mes*
19 Setembre
Vte. Bustamante


Onda
1 Mes*

Vte. Corte

Nules
Segorbe
1 Mes*
30 Set
José Blat
Portador de Sangoneres

Terol
1 Mes*

Matias Corell
amb Sangoneres

Terol
1 Mes*
1 Octubre
Magdalena Raquena Manuel Reig


Hospital Gnal. a curar-se
1 Mes*
2 Octubre
Vte. Faet

Cova Santa
Hospital Gnal.
1 Mes*

Joaquim Chorda i muller

Cova Santa
Hospital Gal.
1 Mes*
5 Octubre
José Ximenes amb família


Meliana
1 Mes*
10 Octubre
Francisca Verdecho
A veure al seu marit

Alberic
1 Mes*
14 Octubre
Juan Corell
Estudiant

València
1 Mes*
8 Novembre
Mª Antonia Bolta
Vda.

València
1 Mes*
10 Novembre
JoseGuimenes


Morvedre
1 Mes*
11 Novembre
Mariana Tafila


Benigamin
4mesos
17 Novembre
Miguel Benavent
Arrier
Quatro Fondas
Nules
4 Mese
21 Nov
Carmela Climent

València

1 Mes*
23 Nov
Jacinto Cavaller
Gerteno?
Utiel
Onda
1 Mes*
24 Nov
Joaquim Marco
Pastor
Son Del Puerto
Quart
1 Mes*

Ramon Ximenez amb muller 4 fills
Tratant de carns

Betxí
4 Mesos
25 Nov
Victoriano Peres muller Lucia Medon i filla

Torre Foncillo
València
1 Mes*
26 Nov
Tomàs Garcia amb muller
Quinquiller
Castelló
València
1 Mes*
27 Nov
Ramon Ximeno
Jornaler ferrer
Nules
València Buscar Amo
1 Mes*
28 Nov
Mariano Peirats
Servent solter
Segorbe
Castelló
4 Mesos
30 Nov
Andrés Albiol muller i fill
Jornaler
Peníscola
Jumilla
1 Mes*
2 Desembre
Antonio Serra, Franco Dasca

Almenara
València
1 Mes*
10 Desembre
Francisco Ferrer

Almenara
Morviedro- València
1 Mes*
15 Desembre
Bautista Gomis
Mosso

Alcma?
1 Mes*
21 Desembre
Francisco Gomis
Llaurador

Carlet
4 Mesos


Annex 3. Esquema de l'Estació d'Almenara



1Arxiu Municipal d'Almenara, AMA, 007-7-C, 1836. Abolició del senyoriu «En la vila d'Almenara y su casa capitular a los dos dias del mes de julio de mil ochocientos trenta y seis, el señor alcalde ordinario de esta villa Juan Bautista Aymerich, el teniente de alcalde Antonio Sants Jose Doñate, procurador del común, Joaquin Barelles regidors primero José Layron tercero, todos componentes del Ayuntamiento de esta villa los que siendo reunidos formandole previa citación antediem, unanimes, y conformes; Decimos: que cuando venga el caso de proceder a la cuartación de los frutos pertenecientes a los diezmos en este año de la fecha se retenga la parte que intente le corresponda al sor conde de esta villa hasta que dicho señor exhiva los titulos de pertenencia para dicha percepción, y en el caso de exhivir los que se le devuelva aquel fruto o frutos que por esta causal se le hayan retenido, y de no verificar la referida exhibición dese cuenta al tribunal competente; para que resuelva lo que jusgue convenga a fin de unir estos derechos a la Corona o lo que más estime. Como así mismo el hacer comparecer a los molineros de los molinos que el sor conde posee en este termino y hagaseles saber retengan en su poder las sumas que adeuden por razón de arriendos, hasta que el susodicho señor exhiva los títulos de pertenencia de las fincas de que estos son arrendatarios; a motivo de haber podido presentir esta corporación, de que dichas fincas fueron dadivas que los Ayuntamientos parados huvieron a dicho señor conde; y para que tenga efecto y en todo tiempo comte esta determinación se forma esta acta. La que firmamos los que sabemos y por los que el secretario de Ayuntamiento del que son componentes de que certifico. Signatures.
2Cebrián Mezquita, Luís, R.02, pàg. 320, 1771.
3Amb l'auge dels viatges es fomenta un gener de llibres per a viatgers que descriuen les rutes i les costums i patrimoni dels pobles i ciutats, elaborats tan per estrangers que visiten el país (Laborde, Swinburne, etc.) com per espanyols (L.F. Moratín, José Ortíz, Mellado, etc.). Farineli Arturo, Apuntes sobre viajes y viajeros por españa y portugal, Oviedo, 1899.
4L'any 1769 per ordenança reial es va establir que es disposaren lleguaris per tot el Regne per assenyalar les distàncies, el punt zero es va ubicar a Madrid.
5Que expressa la distància que una persona, a peu o a llom, pot caminar durant una hora; és a dir, una mesura itinerària. Donat que una persona recorre normalment a peu una gama de distàncies, la llegua se manté en esta gama, però segons el tipus de terreny predominant en cada país o segons la conveniència estatal, la paraula llegua avarca normalment distàncies que van dels 4 als 7 km. Les llegues, dividides en vint mil peus, que equivalen a 5,5727 km (5.572,7 m), eren les utilitzades per a mesurar els camins d'Espanya, abans d'adoptar-se els kilòmetres. Carles IV per reial ordre donada 26 de gener de 1801 estableix la llegua en vint mil peus.
6Rotllo 02, pàg. 319, 1769.
7Rotllo 02, pàg. 365, 1853.
8AMA, 006-20-C, any 1786, fol.16-17.
9Anaven 3 veïns de la vila acompanyant la valisa: Garcés Major, Vicente Ferrer, Andrés Verdecho.
10Rotllo 02, pàg. 334, any 1792, AMA, 31-74-C. 19 març de 1792 «Inteligencia de que la Provincia dada por mi ultimamente para la escolta de pueblo en pueblo de los conductores de la valija del correo». De Morvedre a València la feina es dividia entre els veïns de Puçol, Bonrepòs i Almàssera.
11AMA, 41-47-C, 1759, «El governador informa a la vila d'Almenara de la necessitat de rondar amb alguatzil i homes armats els camins i terme en busca de bandits i lladres, per el camí que va a Benicàssim reconeguen tots els passatges sospitosos dels qui trobaren.
12Biblioteca Digital Hispànica, El Ancora, Diario Religioso-Social, Económico-Administrativo, Literario, Mercantil, de Notícia y Avisos. Núm. 267, dimarts 24 setiembre de 1850: «Al dar ayer cuenta de la comunicación que el señor Gobernador de Castellón de La Plana transmitió al señor Gobernador Civil de València, omitimos la descripción del honroso comportamiento de los cuatro soldados de la guardia civil: Pedro Ortega, Antonio Gimeno, Antonio Abad y Venceslao Pérez que con un arrojo digno de todo elogio, se metieron con agua al pecho en el arroyo de Chinchilla, y cargaronse en hombros a los viajeros que habían embarrancado. Estos bravos militares, rehusaron toda recompensa, y se contentaron con recibir las expresiones de la más sincera gratitud por parte de los que acababan de salvar de tan inminente riesgo. Desgraciadamente los viajeros solo salieron de este peligro para encontrar la muerte en otro. Como saben nuestros lectores, la diligencia sufrió un terrible vuelco, y el mar ha escupido los destrozos de la caja y los cadaveres de los pasajeros y animales de tiro. El señor Gobernador de Castellón dispuso que el día 17 de los corrientes, se celebraran en la Iglesia Mayor solemnes exequias por las desgraciadas victimas de este desastre».
13Biblioteca Digital Hispànica, Eco del Comercio, edició de Madrid, dimecres 30 de maig de 1838, núm. 1490. «Almenara: el telegrafo de este punto dice a las ocho de la mañana que la facción ha pernotado en Almenara, y que el general Borso ha salido a las cinco en aquella dirección».
14Segons expliquen Norberto Mesado i Sanchez Ruiz la telegrafia òptica és un invent de la il·lustració. Va sorgir a finals del segle XVIII de les necessitats militars de comunicar-se a grans distancies, de forma més complexa i més ràpida en les guerres. A França surt el telègraf de Chappe, a Anglaterra sistemes telegràfics de Murria o Gamble. A Espanya es va preferir la construcció de línies militars o civils de torres de telegrafia òptica, més adequades als perills de les guerres carlistes i del bandolerisme de la primera mitat del segle XIX. La seua funció principal era la transmissió de torre en torre de missatges en clau (notícies o ordres codificades mitjançant catàlegs especials), s'utilitzava una maquinaria òptica instal·lada en la part superior. La funció especial d'aquests telègrafs òptics consistia en la ràpida transmissió de parts telegràfiques del Ministeri de la Governació als seus governadors Provincials, així exclusivament per a la vigilància de l'ordre públic durant la dècada moderada del regnat d'Isabel II... Mathé les va substituir per els postes de telegrafia elèctrica en 1857 amb el posterior abandonament d'aquestes torres. Sànchez Ruiz, «Las torres Telegraficas de Toledo y Ciudad Real 1848-1857», Revista Castillos de España núm. 148. Mesado Oliver, Norberto, «Los telegrafos opticos de Almenara, Burriana y Castellón», Orleyl, Revista de l'Associació Arqueològica de la Vall d'Uixó, núm. 7, 2010, pàg. 59-73. Aquesta tecnologia va ser utilitzada per comunicar les estacions ferroviàries i informar del moviment dels trens.
15Biblioteca Digital Hispànica, Eco del Comercio, edició de Madrid, dimecres 28 de setembre any 1836, núm. 882: (Noticia del València 21 de setembre). El Español, núm. 333, Madrid, dimecres 28 setembre 1836, (Noticia del 21 de setembre).
16AMA, 263/410, L'any 1850 el Portatge de l'Estat es troba en el magatzem de palla baix l'administració d'en Miguel Sartí.
17AMA, 001-025-C, any 1828, Passaport.
18AMA, 1-29-C, ANY 1840, «Citado q[ue] manifiesta los documentos de protección y seguridad pública expedidos desde el mes de agosto hasta el diciembre del año corriente 1840 i de diciembre a agosto 1841 en la villa de Almenara Província de Castellón».
19Entre 1834 i 43 es va decretar la desamortització dels bens eclesiàstics.
20A Almenara no hi havia casa de posta per canviar els cavalls, les cases de posta més pròximes eren a Sagunt i a Castelló de la Plana. Mellado, F. de P., Guia del viajero en España. Que comprende una noticia histórica, estadística y geográfica del reino, descripción de sus principales poblaciones que atraviesa el viajero...Madrid 1842, pàgs. 291-93.
21 A Almenara es documenta un hostal des de 1514. L'edifici estava ubicat en el carrer Major a l'altura del carrer del Forn. Coneixem la seua ubicació exacta per un carregament que detalla la seua posició: “A Berthomeu Demetto li fonch carregades unes cases en lo carrer Major: confronten ab dit carrer, ab carrer del Forn, ab lo fossar de la present vila, ab cases de Francesc Garces y ab cases y Ostal de Jaume Gassó, dit carrer Major en mig.(Rotllo 02 pàg.190, any 1600)”. El costos de l'hostatge en 1517 sumaven la quantitat de 3 sous i mig (Rotllo 02, 1514, pàg.150). Era un edifici de gran capacitat ja que, l'any 1517 es quedaren en ell, 30 soldats: “Por dormir en ell una noche 30 soldados paga la villa cinco sueldos dos dineros por cada uno de ellos (Rotllo 02, 1517, pàg. 151)”. A partir de 1540 es documenta també un altre hostal, l'hostal de fora, és a dir, extramurs. Aquest estava ubicat en el camí Reial. L'edifici el regia Vicent Navarro “Lo hostal de fora de Vicent Navarro en l'Arxiu històric Fundació Peñarroja, Benavites, 1993, Almenara núm. 310, «Cens de cases de la Vila d'Almenara en onze dies del mes de nohembre del any MDXXXXVI».
22 Rotllo 02, pàg. 255, any 1700.
23Rotllo 03,any 1617,pàg.550.
24Rotllo 03, any 1617, pàg. 550.
25Aquest any l'hosta va ser arrendada a Gaspar Gomis segons la memòria del notari Boades: “Memòria dels actes rebuts per Geroni Boades notari rebut q[ue] han de pagar els condes per escritures. Per la ratificació de l'arrendament de l'hostal de Almenara en dit dia, 1 lliura 2 sous a Gaspar Gomis” (Arxiu del comte d'Almenara, any 1662-63, 27-17).
26Arxiu del comte d'Almenara, 26-35, any 1736, “Memoria de la que sa gastado en el mesón de Almenara”.
27Ferrer, Beltran, Pablo, Memòria Gràfica d'Almenara. Ajuntament d'Almenara, 2003.
28AMA, 20-31-C, 1830, «Estado de población, establecimientos, casas públicas profesiones y oficios que deben obtener licencia de la polícia año 1830 Almenara Província de Castellón: 3 posades públicas, 2 tabernas, 1 aguardientes y licores, 1 tienda de abaceria. La població de vecinos era 315 i almas 1117. AMA, 20-32-C, 1831, «Estado de población, establecimientos, casas publicas profesiones y oficios que deben obtener licencia de la policia, año 1831 Almenara Província de Castellón: 3 posades públicas, 2 tabernas, 1 aguardientes y licores, 2 tiendas de abaceria. La población de vecinos era 318 y almas 1270. AMA, 20-33-C, 1832, «Estado de población, establecimientos, casas públicas profesiones y oficios que deben obtener licencia de la polícia, año 1832, 10 de febrero, Almenara, Província de Castellón: 3 posadas públicas, 1 taberna, 2 tienda de abaceria. La población de vecinos era 310 y habitantes 1284». AMA, 20-34-C, 1833 «Estado de población, establecimientos, casas públicas profesiones y oficios que deben obtener licencia de la polícia, año 1833, 31 gener, Almenara, Província de Castellón: 3 posadas públicas, 1 taberna, 3 tienda de abaceria. La población de veïns era 312 y habitantes 1.288».
29Fotografia de Llorens Forner Cebrián.
30Rotllo 02, pàg. 370, any 1861.
31Biblioteca Digital Hispànica, Periodico El Lloyd Español. Diario Político Independiente. Maritimo, Comercial, Industrial, literario y de Avisos..., núm. 2730. Lunes 9 de enero de 1865.
32Biblioteca Digital Hispànica, El Lloyd Español,..., núm.4-5, 2-11-1862.
33Esteban, Gonzalo, Royo, Carlos, Andrés, Enric, «La compañía del ferrocarril de Almansa, Valencia y Tarragona», Revista a todo vapor, núm.39, pàgs. 55-10. Estrela, J.C., «José Campo Pérez, primer marqués de Campo» Revista A todo vapor, núm.39, pàg. 11. Andrés, E., «Los coches, furgones y vagones de la AVT», Revista A todo vapor, núm. 39, pàg. 29-39.
34Biblioteca Digital Hispànica, El Imparcial Diario Liberal, Madrid, 10 setembre de 1871.
35Gonzalez de Torrijos, Manuel, Almanaque Enciclopedico Español para 1866, quart any de publicació, Madrid, Imprenta de F. Martínez García, c/ Deloso, número 21, 1865, pàg. 144.
36Torrijos, Manuel, Almanaque enciclopédico español para 1866, cuarto año, Madrid, 1865.
37Rotllo 03, pàg. 371 any1863
38Rotllo 03, pàg.372, any 1865.
39Bosó i Doménech, Estel, «El molí de la Bassa o del Garrofa», Orleyl, Revista de l'Associació Arqueològica de la Vall d'Uixó, núm. 10, 2013, pàg.113. Jaume Llacer va ser l'enginyer tècnic que no va poder posar en funcionament el molí de la bassa a la vila d'Almenara, molí que es coneixia com del «Garrofa», el malnom del seu constructor.
40Rotlló 02, pàg. 368, any 1859.
41Vicent Cavaller, Joan Antoni, Al voltant de Joan Baptista Figols Centelles (754-1834) rector d'Almenara, XXV edicio dels concursos Culturals Ajuntament d'Almenara, Narrativa Local. En el mateix estudi inclou l'obra de: Fígols, Joan Baptista, Discurso practico: la virtud del precioso mineral de toga poco conocida, demostrada en la verdad de sus efectos por D. Juan bautista Figols cura pàrroco de la villa de Almenara, socio de merito de la Real Sociedad Económica de Valencia, València imprenta de Brúsola, any 1821.

42AMA, 01-28-C, Almenara, 1835 «Registro de Pasaporte». Des del dia 9 de gener 1835 fins el 21 de desembre.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

En aquest blog podreu trobar alguns articles d’història, art, arqueològia i patrimoni que a poc a poc aniré afegint, sobre Almenara i altres poblacions pròximes. La idea és simplement contar la història de les antigues edificacions, fortaleses, jaciments, etc., que han format i formen part de la nostra vida, immobles o espais amb els que ens identifiquem. Conéixer la història d'un bé, saber la seua importància possibilita la seua valoració: és necessari valorar el nostre patrimoni cultural.